Lleva de les sureres a Agullana amb Espelt Viticultors

Josep Rigau, empresari forestal i surer vol donar a conèixer la lleva de les sureres, un ofici “ancestral, bonic i que va molt més enllà de tallar un arbre”.

Josep Rigau i Damià Espelt

Josep Rigau i Damià Espelt

Per combatre la falta de coneixement respecte de la tradició surera a l’Empordà, en Josep ha buscat l’ajuda d’una persona propera al mon del suro. La mateixa relació que uneix el suro i el vi –un vincle ancorat en la història, que va més enllà del negoci– ha portat en Damià Espelt, del Celler Espelt de Vilajuïga, i en Josep Rigau, més units per l’amistat que pel comerç, més empesos per la filantropia que per l’ànim de lucre, a promoure dues sortides per presenciar la pela del suro. 

En la primera sortida Espelt va convidar a una trentena de persones, entre les que destaquem la presència de’n Agustí Ensesa, organitzador, entre altres, del Giroví (concurs de tast de vins i caves de Catalunya).

 

Éxit de convocatoria dEspelt Viticultors

Éxit de convocatoria d'Espelt Viticultors

L’alzina surera (Quercus suber) és una espècie autòctona que trobem habitualment en zones poc elevades (als 500-600 metres d’altitud). Si bé pot assolir una altura de fins a 25 metres, normalment no supera els 10. Cal destacar la seva longevitat, així pot arribar fins als 500 anys. L’alzina surera creix a zones amb pluja moderada i la presència i on, com a mínim, d’un mes sec durant l’any. Necessita terrenys sense calç i poc compactes per facilitar l’oxigenació.

La sureda és un bosc ben adaptat al clima mediterrani. En aquest tipus de clima, a l’estiu coincideixen l’època més seca amb la de temperatures més altes i, malauradament, els incendis hi són freqüents. L’escorça del suro actua con un aillant tèrmic i permet el rebrot de l’arbre després de cremar-se.

Taps de Suro

Taps de Suro

Estris de Suro

Estris de Suro

Se n’aprofita el fruit (la gla) com a aliment pel bestiar. La fusta pot servir per a la fusteria, i s’utilitza en la construcció i per a l’elaboració d’estris. Malgrat tot, la principal utilitat de l’alzina surera és el suro. Antigament s’usava fonamentalment per a la fabricació de taps d’ampolla. Avui en dia s’ha diversificat molt més amb aplicacions com aglomerats, aïllants, etc.

L’explotació surera és un altre dels oficis tradicionals cada cop més en desús. L’obtenció del suro és completament manual i s’anomena pela o lleva. Aquest procés és el mateix que el de fa segles. Els peladors, treballadors temporers treballen a jornal i solen passar tot el dia al bosc, on hi dinen. Actualment entre els peladors i trobem encara persones amb 40 anys d’experiència que utilitzen la pesada d’estral catalana, i gent més jove, inclús estudiants d’engineria!

La lleva un procès ancestralEntre una lleva i un altra ha de transcórrer entre 8 i 12 anys, aquest període s’anomena torn de lleva. Els que realitzen la pela de la surera són els peladors. Com tota activitat humana ha generat una nomenclatura específica. El pelagrí o suro verge és el primer que dóna l’arbre. És de poca qualitat, molt rugós, de color grisós i s’utilitza per fer aglomerats, aïllants i tradicionalment emprat en els pessebres. 

El suro de la segona lleva és l’anomenat matxot o segonder. És de millor qualitat, però li falta encara un gruix suficient. En canvi, a partir de la tercera lleva obtenim el suro de reproducció. El que queda a sota del suro de reproducció és l’escorpit o capa mare. El pelador ha de tenir molta cura de no malmetre aquest escorpit, si vol evitar que a la lleva següent el suro estigui clivellat o nafrat.

 

Un cop recol·lectades, les pannes es deixen reposar de 7 a 8 mesos en els rusquers. Passat aquest temps, es posen una hora dins d’aigua bullent. Això dóna elasticitat al suro i a més a més augmenta el seu volum en un 20% .

Les pannes

Les pannes

D’aquesta manera es podrà treballar millor. Abans, però, s’haurà de deixar en un segon repòs d’igual durada que el primer. A partir d’aquí ja es pot manipular per aconseguir el producte final (taps, etc). Cal tenir en compte que entre l’alzina i l’ampolla el suro passarà per unes 20 mans diferents.

Lalsina surera amb vida pròpia

L'alsina surera amb vida pròpia

Maridatge entre els vins i la gastronomia de l’Empordà a Clos d’Agon

Tast i Sopar Maridadge a Clos dAgon

Tast i Sopar Maridadge a Clos d'Agon

Quatre dels millors establiments hotelers de la zona centre de la Costa Brava, l’Hostal de la Gavina de s’Agaró, l’hotel NM-Suites de Platja d’Aro i el seu restaurant Sa Cova, el S’Agaró Hotel i l’hotel Mas de Torrent, així com Vins de l’Empordà, es van unir per presentar el que serà el primer dels esdeveniments gastronòmics i enològics d’una campanya que s’ha encetat i en la qual es pretén potenciar l’enoturisme, la gastronomia i els vins empordanesos. L’acte es va fer en el celler Clos d’Agon, situat al Mas Gil de Calonge.

 

Varen assistir-hi el delegat del Departamet d’Agricultura a Girona, Josep Guix, el president de la Foeg, Jordi Comas, el gerent de Costa Brava Centre Hotels, Martí Sabrià, l’enòleg organitzador del Giroví i col·laborador de Diari de Girona, Agustí Ensesa, l’escriptor i sociòleg -autor entre altres del llibre els Supervinos-, Lluís Tolosa Planet i els representants del establiments organitzadors del sopar-maridatge, Montserrat Closas, per NM-Suites i restaurant Sa Cova, Xavier Roca, pel Mas de Torent, Manuel Olivares, per l’Hostal de la Gavina, Albert Sibils i Carme Hospital pel S’Agaró Hotel. Actuant d’amfitrió l’enòleg Miguel Coronado, que va donar una àmplia explicació sobre els diferents processos que seguia el celler Clos d’Agon, propietat de quatre empresaris suïssos, per aconseguir uns vins de qualitat com els que es van mostrar en el tast.

Miguel Coronado i Agustí Ensesa

Miguel Coronado i Agustí Ensesa

Agustí Ensesa, els Sommeliers i Montse Closas

Agustí Ensesa, els Sommeliers i Montse Closas

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La cata vertical (vins de diferents anyades) va ser presentada per l’enòleg del celler Miguel Coronado i amb comentaris de’n Agustí Ensesa i dels Sommeliers de la Gavina, el Mas de Torrent i del Restaurant SAcova.

Experiència excepcional: cata vertical de Clos dAgon

Experiència excepcional: cata vertical de Clos d'Agon

Va ser un exercici excepcional on vàrem poder experimentar en primera persona l’evolució dels vins dins de l’ampolla, fen-se més rodons, més complexes,.. fins arribar al moment òptim pel seu consum. Clos d’Agon ens va fer gaudir amb els seus millors vins Clos d’Agon Blanc – 95 punts Parker i per tant un dels millors vins blancs de tot l’Estat -i Clos d’Agon Negre - amb 93 punts a la guia Peñin-  

Després de breus parlaments de presentació, entre ells el d’Agustí Ensesa, Josep Maria Guix va aplaudir la idea que s’iniciava “per tirar endavant la cuina i els vins del nostre país, que res tenen que envejar als de fora”.

A continuació es va servir un sopar-degustació, acompanyat dels vins que es presentaven.

 

 

Mas Gil1Clos d’Agon és una petita finca amagada al mig del bosc a les rodalies de Calonge, propietat de sis suissos amics del vi, entre ells Franz J. Wermuth, conegut comerciant i subhastador de vi, Frank Ebiger, de la Casa del Vin de Zurich, i Silvio Denz del Château Faugères, St. Emilion.  

L’any 2002, els sis amics suissos van iniciar aquí la construcció d’un celler modern, avantguardista i colorista, obra del conegut arquitecte Chus Manzanares -autor entre altres de prestigiosos cellers com Álvaro Palacios, Pago de Capellanes o Enate- , que contrasta i alhora s’integra perfectament en aquest espai natural. I van demostrar la seva intel·ligència i ambició contracten l’enòleg Peter Sisseck, conegut internacionalment per ésser el creador del prestigiós Pingus del Duero.

A més d’ésser un celler de gran bellesa paisatgística posseeix  també un gran patrimoni arquitectònic, històric i cultural lligat al món del vi:

Masgil2La finca és històrica, conserva oliveres centenàries i arbres exòtics, i les seves 42 hectàrees s’estenen suaument per la galtera del Parc Natural de las Gavarres. En el centre es cita el Celler que contempla una assolellada i bonica  terrassa amb vistes a la mar i una antiga masia de 350 anys d’història, i se sap que llavors ja es conreava la vinya en aquestes terres.

Aquest altiplà darrera de Calonge és quasi ideal pel cultiu de la vinya. El clima mediterrani té aquí una precipitació anual mitja baixa (600 mm/any) encara que està compensada amb la refrescant marinada procedent de la mar a 3 km direcció sud.  Aquest fet preveu de les temperatures extremes, les quals podrien afectar negativament a la vegetació del lloc. L’època de maduració del raïm és un dels que menys precipitacions té, com succeeix en la zona de Burdeus.

Mas Gil4El raïm normalment madura d’hora, la verema comença generalment sobre finals d’ agost (raïms blancs) i acaba a finals de setembre. Les vinyes creixen en terres de cal i pissarra i s’alineen principalment cap al sud. Per hectàrea  hi ha  només 4500 ceps. Les varietats per al vi negre són Syrah (aproximadament 30%), Cabernet Franc (30%), Merlot (30%) y Cabernet Sauvignon (10%).

A l’any 2001 algunes parcel·les petites foren plantades amb Petit Verdot i Mourvedre. La producció mitja per hectàrea és de 25-30 Hectolitres per hectàrea! A l’any 2003, el qual fou molt càlid i sec, només es va arribar els 12 hl/hectàrea!

 

Mas Gil3Pel menys abundant vi blanc (6000-7000 ampolles per any) es cultiven varietats com Viognier, Marsanne i Roussane, totes elles d’acord amb el tipus d’àrea meridional, com la zona del Hermitage , Châteauneuf du Pape o la Vall del Roine.

 

Les plantes són podades durant el repòs vegetatiu , al hivern, mitjançant el tradicional sistema en “Guyot doble” amb un total de 8 gemmes o ulls.

Durant el creixement de les vinyes, sempre es treballa cuidadosament, com per exemple traient els brots en excés, realitzant un aclarida de raïms (durant el verol) i en ocasions realitzant desfullats. És certament conegut per nosaltres que els grans vins es fan a la vinya i no al celler! Després de l’ estrictament selectiva verema a la vinya (realitzada naturalment a mà), els raïms passen per la taula de selecció.

Mas Gil6La maceració pre-fermentativa en fred tarda aproximadament una setmana a 10ºC graus amb remuntades constants per a  l’extracció suau del color. Posteriorment, es porta a cap la fermentació alcohòlica i maceració post-fermentativa , que dura aproximadament 25 dies a temperatura controlada.

Així mateix, segueix la fermentació malolàctica (transformació de l’àcid màlic en àcid làctic) en bótes franceses de Taransaud, Demptos i de Seguin Moreau (60-80% noves). L’embotellament del vi negre es porta a cap, després d’aproximadament 20 mesos.

Les sales de fermentació posseeixen tancs d’acer termo regulats i les sales de criança (completament climatitzades amb aire condicionat) compleixen amb els més alts i exigents requisits de qualitat.

Mas Gil5El conseller i enòleg Peter Sisseck (Pingus) supervisa tot el conjunt del treball, des de la vinya fins a l’embotellament. Una de les dates més importants és sempre al gener, quan Peter Sisseck i l’equip ens presenten l’acoblament del “Grand Vin”. Clos D’Agon ha rebut molts honors i ha estat altament evaluat internacionalment (ex. Peñin, Robert Parker’s Wineadvocate, Winespectator, Weinwisser).

Ignaguració L’Empordà a Taula
Nou espai gastronòmic d’Empordàlia

Emporda-EmpordaliaEl passat 18 de Juny el popular gastrònom Pep Nogué, va ser l’encarregat de presentar l’acte d’ignaguració d’aquest espai gastronómic a Vilajuïga, on hi haurà degustacions dels productes que es podran adquirir a la botiga.

El celler Empordàlia, un referent en els vins i olis de qualitat a l’Alt Empordà, ha creat un nou concepte de botiga de productes de la terra: L’Empordà a taula. Es tracta d’un espai gastronòmic obert a tots els públics on també es programaran activitats, i s’oferiran tastets de productes empordanesos com anxoves, aigües, arrossos, pa, formatges, embotits, salses, oli i vi, entre d’altres. 

Nou espai gastronòmic dEmpordàlia

Nou espai gastronòmic d'Empordàlia

La botiga segueix la filosofia de gaudir i consumir productes de proximitat, com a eina per aconseguir un major equilibri entre productors i consumidors, i millorar la qualitat de l’alimentació. Empordàlia ha situat aquest nou centre de gastronomia a la seva seu de Vilajuïga, les instal·lacions de la qual s’han reformat i modernitzat per acollir els productes més representatius de la nostra terra i oferir la màxima comoditat a clients i visitants. S’hi poden trobar tota mena d’especialitats, des de salses i melmelades artesanals fins a vi i oli de la més alta qualitat, passant per làctics, menjars preparats, conserves de peix…

Formen part d’aquesta proposta gastronòmica Casa Carriot (salses), Mas Marcè (láctics), El Graner (embutits), Can Bech (confitures i fruita confitada), Just Married (plats precocinats), Aigües de Vilajuïga, Anxoves Solés, Forn de pa Giró, Ànec de l’Empordà i Empordàlia (vins i olis).

Formen part d’aquesta proposta gastronòmica Casa Carriot (salses), Mas Marcè (láctics), El Graner (embutits), Can Bech (confitures i fruita confitada), Just Married (plats precocinats), Aigües de Vilajuïga, Anxoves Solés, Forn de pa Giró, Ànec de l’Empordà i Empordàlia (vins i olis).

L’Empordà a taula és, de fet, una aliança de marques de l’àmbit agroalimentari que neix amb el ferm compromís de ser un referent de l’alimentació empordanesa d’alta qualitat amb component artesanal. En un mercat cada vegada més competitiu, els petits productors han de compartir esforços per projectar la seva tasca artesanal.

Aquesta iniciativa té un doble objectiu segons Empordàlia: atraure els compradors que valoren les marques i aprecien la nostra terra, per un costat, i per l’altre, fidelitzar a tots aquells consumidors que tenen interès en els productes alimentaris de qualitat.

Els hi desitjem molt éxit!

La Tramuntana arriba a Girona
I Mostra de Vins de l’Empordà a Girona

Mostra de Vins de lEmpordà a Girona

Mostra de Vins de l'Empordà a Girona

Els passats dies 11, 12 i 13 de juny es va fer la primera Mostra de Vins de l’Empordà, d’àmbit popular, a Girona. Setze cellers elaboradors dels vins anomenats de Tramuntana (els produïts a les comarques de l’Alt i el Baix Empodà i emparats per la Denominació d’Origen Empordà), varen presentar els seus productes, amb rotund èxit d’organització i assistència, a la rambla Ramon Folch de Girona. Vins blancs joves o amb criança, rosats de diferents varietats, negres joves i amb criança o reserva, així com els vins dolços de la zona, van poder ser degustats pels centenars d’aficionats assistents. 

La inauguració va anar a càrrec d’Agustí Ensesa, sommelier i director de l’Escola de Tastavins del Gironès, el periodista Salvador Garcia-Arbós, el president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà, JosepBlanch i la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Cristina Alsina.

Va ser molt interessant poder parlar personalment amb els elaboradors d’aquests vins i informarse de les característiques del conreu de les vinyes i de l’elaboració i criança dels vins.

Castell de Peralada, Celler Roig Parals, Gelamà, Grup Oliveda, Vinyes dels

La Mostra va arrencar divendres a la tarda a la rambla Ramon Folch, davant de Correus. Foto: DO Empordà

La Mostra va arrencar divendres a la tarda a la rambla Ramon Folch, davant de Correus. Foto: DO Empordà

Aspres, Celler Martí Fabra, La vinyeta, Bodegues Trobat, Gran Recosind, Celler Arché Pagés, Cooperatives de Garriguella i Espolla, Empordàlia, Terra Remotai Maset Plana, de l’Alt Empordà, i Celler Can Sais, de Vall-llobrega, al Baix Empordà, són els pioners d’aquesta primera edició de la Mostra de Vins de l’Empordà a Girona, que desitgem que tingui una continuïtat anual per l’èxit assolit. I recomanem als gironins bevedors de bons vins que col·laborin a la seva difusió tant per la qualitat comprovada com per premiar l’esforç d’apropar l’Empordà a Girona. Més informació: www.doemporda.com, www.girovi.com.

Tast de vins Vinyes dels Aspres
Al restaurant SAcova

El passat 21 de maig de 2010 varem fer un tast i sopar al restaurant  SAcova (Cuina de l’Empordanet – a Platja d’Aro) amb el propietari del celler Vinyes dels Aspres en David Molas.

Vinyes Velles a Cantallops En David ens va presentar en una presentació el seu celler i seus vins. Com ell defineix, els vins de Vinyes dels Aspres expressen la bellesa i l’harmonia de l’Empordà que els acull.

El celler es troba al municipi de Cantallops a la serra de l’Albera. En aquest racó especialment agrest es troben les vinyes amb una mitjana de trenta anys. El celler potencia les varietats tradicionals més adaptades al país i, al mateix temps, amb personalitat més atrevida, que diferencia els vins i els fan singulars.

 

Celler Vinyes dels AspresLa bodega Vinya dels Aspres es troba en el municipi de Cantallops. En aquest racó especialment agrest es troben les vinyes totes de propietat familiar des de fa generacions.

Disponen d’unes trenta hectàrees de vinya inscrites en la DO Empordà amb una mitjana de trenta anys que es distribueixen en 14 parcel·les. Treballen sis vinyes de Garnatxa (”lledoner” a l’Empordà) en les seves variants blanca, roja i negra. Junt amb la varietat tradicional carinyena destaquen altres varietats en plantacions més modernes: cabernet sauvignon, syrah i merlot, que completen la personalitat dels seus vins.

Celler antic

 

A finals dels noranta, els hereus van decidir reprendre la tasca, condicionant i restaurant el celler i acomodant-lo a les exigències d’avui en dia per realitzar la vinificació. Al celler antic és on s’envelleix el vi en bótes de roure francès Alier, i on reposa en la seva evolució final en ampolla.

 

Varem tastar 6 vins

BLANC DELS ASPRES CRIANÇA 2007
Visualment ofereix un color groc palla poc intens, amb lleugers reflexes verdosos i un aspecte brillant. El recorregut aromàtic és ordenat i elegant. D´inici es troben unes notes molt fresques de mentol per seguir amb herba dels canonges, fonoll, pinya fresca i pell de llimona. Al capdavall s´hi manté un fons de mel de romaní. A la boca és cremós, moderadament cítric, amb acidesa justa però viva. Uns agradables i subtils tocs làctics comparteixen espai amb els de confitura de préssec i galeta de mantega. Final clar i de persistència mitjana.

ORIOL 2009
L´aparença és d´un color roig sang intens. El traç aromàtic és ampli, amb aromes clares de fruita vermella madura i pruna clàudia. A l´esquema fruitós s´hi van afegint tocs de galeta, confit i sucre candi fins arribar a una lleugera i sorprenent nota de carbó d´alzina. A nivell gustatiu té una acidesa molt ben marcada i les fruites vermelles es van tornant fruita de pinyol, préssec sobretot, i de tardor (castanya torrada). Herbaci i encara amb una breu dolçor fresca i viva, també marca una nota clara de pega dolça que, amb certa amargor, l´acaba d´estructurar amb un punt de rotunditat.

NEGRE DELS ASPRES 2005
Visualment és de coloració roig amb capa alta. La trajectòria olfactiva passa per notes evidents de confitura de gerds, fruites vermelles variades molt madures, herbes boscoses i remeieres i pebres suaus en gra, que configuren un bon equilibri entre les aromes primàries i les terciàries. A la boca es manté el traç d´expressió exposat trobant-hi la fruita sensiblement més confitada i la incorporació d´unes notes gustatives de cacau. La textura és ferma i l´exposició tànnica molt ben integrada.

S´ALOU 2005
A la vista és de color roig granat amb una intensitat mitjana. Un cop de nas inicial ens porta pebre blanc i prunes macerades amb brandi. Seguidament apareixen notes d´herbes assecades, canyella, caramel i un curiós toc de cotna torrada. L´estructura a la boca és ferma, amb una acidesa discreta i un taní ben integrat. De tacte agraït, sobresurten a nivell gustatiu el cacau i la compota de fruites, que es mantenen presents al costat d´una certa mineralitat. Final ben lligat, auster i amb una persistència òptima.

VI DE PANSES 2004
Des del vessant òptic aquest vi es mostra amb una coloració rogenca i fustosa assimilable a l’arrel de cirerer envellida. L´esquema aromàtic és ampli i matisat amb referències clares i diàfanes de flor d’ametller, matafaluga, ametlla torrada i nou de macadàmia. A la boca una textura cremosa i una dolçor subtil donen una gran finor i un bon equilibri al producte amb la incorporació de caràcters gustatius de diferents fruits secs. La persistència és llarga i de gran franquesa.

BAC DE LES GINESTERES 2001
De color daurat vell amb tons de topazi.
D’aroma intensa, molt penetrant; conjuntat amb la més clàssica manera de fer vins de les regions meridionals. Aromes amb tocs ametllats i de torró, així com també caramelitzats i de toffee.
A la boca és suau, gens amarg, ple, amb consistència i amplitud. Amb caràcters de nous i ametlla i amb un reregust llarg i penetrant

Curset de formació: Guies enoturístics per l´Empordà

Curset de guies enoturístics

Curset de guies enoturístics a la Cambra de Comerç de Girona

Els passats dies 1 i 2 de juny de 2010 a la Sala 1 de la Cambra de Comerç de Girona es varen dur a terme uns cursets de formació de guies enoturístics per l’Empordà, dirigit a guies turístics, estudiants de turisme, personal d’oficines de turisme i recepcionistes d’hotels. Les places varen ser limitades i la inscripció gratuïta. El curset va ser organitzat per Vinsdelemporda.com en colaboració amb col·laboració de l’Associació de Guies de Girona i la Cambra de Comerç de Girona.

 

 

 

Es varen formaran 30 persones, 15 en cada curset: Guies Turístics, personal de les recepcions dels Hotels i Estudiants de Turisme

Es varen formar 30 persones, 15 en cada curset: Guies Turístics, personal de les recepcions dels Hotels i Estudiants de Turisme

Des de fa mesos, s’està treballant en xarxa per iniciar un projecte en col·laboració d’alguns cellers de l’Empordà (aproximadament uns 20) per organitzar visites i rutes enològiques selectes, per grups reduïts combinant cultura, història, gastronomia i, evidentment, el món del vi.

L’ objectiu és treballar conjuntament un grup de 20 Hotels de reconegut prestigi i qualitat que, conjuntament amb els restaurants de la cuina de l’Empordanet, facin pinya per posicionar l’Empordà com a un nou referent de destí enoturístic – gastronòmic.

 

Es volen crear productes per ajudar a desestacionalitzar la demanda turística, encara molt dependent del model sol i platja, unificant formats per assegurar un estàndard de qualitat comú de totes les visites.

 

Aquest és un pla d’actuacions públic – privat emmarcat en el foment de noves línies de negoci d’oferta turística complementària, promogut per la Generalitat de Catalunya i en col·laboració amb el Patronat de Turisme, els Consells Comarcals, les Cambres de Comerç, els Ajuntaments implicats, la Universitat de Girona, la DO Empordà, Costa Brava Hotels, Blau Verd Hotels i la Cuina de l’Empordanet.

Les jornades de formació varen ser impartides per l’enòleg i l’escriptor Eduard Puig Vayreda

Les jornades de formació varen ser impartides per l’enòleg i l’escriptor Eduard Puig Vayreda

Un dels punts fonamentals d’aquest projecte, és la formació dels prescriptors i, en particular, dels guies turístics. És per aquest motiu que conjuntament amb l’Associació de Guies Turistics de Girona i la Cambra de Comerç de Girona es varen organitzar unes jornades de formació per Guies Turístics durant els dies 1 i 2 de Juny que varen ser impartides per l’enòleg i escriptor Eduard Puig Vayreda.  Es varen formar 30 persones, 15 en cada curset.

Jornada de vins de l’Empordà:
Vins de Tramuntana

Gran èxit dassistència  mes de 500 professionals

El gran èxit d'assistència confirma el creixent interès pels vins de l'Empordà

El passat 19 d’abril, 26 cellers de l’Empordà van presentar a Vilablareix les seves creacions en una trobada amb els professionals gironins. La jornada, sota el títol de “Vins de Tramuntana”, va tenir un gran èxit i va comptar amb la participació d’uns 500 professionals del sector, entre restauradors, sommeliers i comerciants especialitzats. Els assistents van poder tastar prop de 150 referències de vi, fet que demostra el magnífic estat de salut dels vins de la zona. L’acte estava organitzat pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà.

A les cinc de la tarda es van dur a terme diversos parlaments, a càrrec del periodista i escriptor Marcel Gorgori; el president de la DO Empordà, Josep Blanch; el director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, Josep Guix; el director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Oriol Guevara i el president de la Diputació de Girona i alcalde de Vilablareix, Enric Vilert.

El president de l’associació de Sommeliers de Catalunya, Jordi Bort

El president de l’associació de Sommeliers de Catalunya, Jordi Bort, i Marcel Gorgori

Posteriorment, el president de l’associació de Sommeliers de Catalunya, Jordi Bort, va oferir una conferència sota el títol “Vins d’Empordà. Revolució tranquil•la, lenta revelació”.

Segons l’opinió de Bort, els cellers de la DO Empordà encara tenen feina a fer, com per exemple que «facin menys exportació i que venguin molt més al mercat local». «Molts cellers de l’Empordà coneixen més Suïssa, Alemanya, Itàlia i França que la mateixa ciutat de Girona. Veuen millor exportar que dedicar-se al mercat local», va dir. Pel president de l’associació de Sommeliers, la DO Empordà ha estat durant molts anys el “germà petit de la colla”, però ha sabut llegir quins eren els èxits i els fracassos dels més grans i per això avui és una de les DO catalanes i de l’Estat que fan més qualitat.

l tast de vins on els cellers van presentar de manera especial l’anyada 2007 de negre criança (Foto: D.O. Empordà)

El tast de vins on els cellers van presentar de manera especial l’anyada 2007 de negre criança (Foto: D.O. Empordà)

A continuació es va dur a terme el tast de vins, en el qual els assistents van poder-ne tastar prop de 150 referències. Els cellers també van presentar de manera especial l’anyada 2007 de negre criança, una verema qualificada d’excel•lent.

Els cellers que van participar en la presentació amb un estand varen ser : AB Bodegues, Bodegas Trobat, Castell Peralada, Celler Arché Pagès, Celler Can Sais, Celler Cooperatiu d’Espolla, Celler Marià Pagès, Celler Martí Fabra, Celler Martin Faixó, Celler Roig Parals, Cooperativa Agrícola de Garriguella, Empordàlia, Espelt Viticultors, Gelamà, Grup Oliveda, La Vinyeta, Mas Estela, Masetplana, Mas Llunes, Masia Serra, Oliver Conti, Pere Guardiola, Terra Remota, Terrer d’en Tassis, Vinyes dels Aspres i Vinyes d’Olivardots.

Tast de vins amb en Roger Viusà
Els Entramuntanats a Barcelona

Roger Viusà un dels millors sommeliers del món

Roger Viusà un dels millors sommeliers del món

Tast de vins de sis cellers empordanesos per Roger Viusà.

El passat dimecres dia 14 d’abril de 2010 a les 20:30 a l’Hotel-Spa Villa Olímpica Suites de Barcelona va tindre lloc un interesantíssim tast de vins de l’Empordà conduit pel sommelier Roger Viusà.

El tast i sopar tertúlia, va ser organitzat pel grup entramuntanats, l’associació d’empordanesos que viuen o treballen a Barcelona, va agrupar a una quarantena d’aficionats per realitzar un tast de sis vins de l’Empordà.

Entre les persones assistents, l’ornitòleg i exdirector de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya, Jordi Sargatal; el doctor d’Economia i Matemàtiques i expresident del FC Barcelona, Joan Trayter (Figueres, 1926), i Roger Viusà, fill de Roses, i reconegut com uns dels millors sommeliers del món (segon sommelier millor del món al 2008 i primer d’europa el 2007); actualment és cap de sommeliers del restaurant Moo de l’Hotel Omm de Barcelona.

Els vins varen ser seleccionats pel mateix Viusà com a representatius de l’ampli ventall vitivinícola del Empordà, des de cooperatives a empreses, de diferents varietats, coupages tradicionals i nous, de diferents pobles.

Roger Viusià: lEmpordà té molt de futur

Roger Viusià: "l'Empordà té molt de futur"

En Roger, brillant, proper i molt simpàtic, amb la seva grandiosa eloqüència i facilitat de comunicació ens va fer una exposició de la seva visió dels vins de l’Empordà.

Destacà tres subzones:

-        La plana, zona de sinols i terres negres situada bàsicament entre Roses i Garriguella. La propia carretera a partir de Garriguella fa de divisió entre les terres negres a l’esquerra del recorregut i els sinols a la dreta.

-        Les faldes de l’Albera, alubials, parts d’arenes de Saulò i granits, així com pissarres tant a Vilajuïga, Vilameniscle, Rabós, Capmany i Cantallops.

-        Llança i Colera, vinyes de pissarra abocades al mar, perfums i colors influenciats per la mar. Els fantàstics muscats de Llançà, les carinyenes amb pissarra.

Per en Roger Viusà, l’Empordà és una zona amb molt, molt, de futur. Similar al Priorat, compartim la Garnatxa la Carinyena i el Picapoll. Però segons Viusà, l’Empordà té un factor millor, les vinyes són més fàcils de treballar (menys costos de producció) i els vins són mes fins ( no tant dusos com al Priorat). També va destacar la unió de la joventut amb estudis amb el pagès de la terra que està donant uns resultats molt prometedors.

Els 6 vins de lEmpordà escollits pel tast de Roger Viusià

Els 6 vins de l'Empordà escollits pel tast de Roger Viusià

Els vins que es van tastar per ordre van ser:

-        Puntils Blanc 2009 de la Cooperativa de Garriguella

-        Sinols Blanc 2009 d’Empordàlia

-        Joncaria Muscat 2005 de Pere Guardiola

-        Furot Criança 2005 Grup Oliveda

-        Comabruna 2006 Espelt Viticultors

-        Gran Recosind Resrva Merlot 2005 Celler Santamaria

Tot seguit,  reproduim els comentaris de les notes de tast de’n Roger Viusà de cadescún d’aquest vins.

Roger Viusà: Impressionant capacitat tècnica i de comunicació de sensacions

Roger Viusà: Impressionant capacitat tècnica i de comunicació de sensacions

El Puntils Blanc 2009 de la Cooperativa de Garriguella: es tracta d’ un vi jove de Garriguella , de Garnatxa i Muscat. Un coupage molt, molt, interessant. De color palla pàlit i reflexes verds i brillants, ens indica el seu contingut d’acidesa, amb un grau alcohòlic moderat 13 %. En nas és molt net, la garnatxa no és una varietat aromàtica però és molt explosiva en boca, molt glicérica, notes a pinyó, caldo, ….. l’aportació del muscat ens dona intensitat de fruita. És un vi d’intessitat alta. Albercoc, taronger, un punt verd d’api (notes anissades típiques dels vins de climes càlids) i un toc de suor. En boca, a l’entrada l’atac és un vi cremós i és més llarg i àcid al final… refrescant. És molt Llarg!

Puntils Blanc

Puntils Blanc

Sinols Blanc

Sinols Blanc

El Sinols Blanc 2009 d’Empordàlia: Un vi de Garnatxa 60% i Macabeu 40%. Color groc més pujat de palla, net i límpid brillant amb més llàgrima que el vi tastat anteriorment. Aromes suaus. Notes de poma blanca, golden, notes anissades. És un vi més de boca que de nas, per plats de xup, xup, de fruits secs. La garnatxa és mes oxidativa, igual que quan fas un suquet amb una terrissa plana i baixa, amb all i julivert i fruits secs. És un vi per rostits o suquets. En boca és molt ample, greixós i mantecós, gruixut. De persistència mitja 5-6 segons. És un vi que dona escalfor.

Joncaria Muscat Fermentat amb Barrica

Joncaria Muscat fermentat amb Barrica

Joncaria Muscat 2005 de Pere Guardiola: fermentat amb lies en barrica durant quatre mesos i amb tres anys i mig a ampolla. És un vi de muscat en bota, aromes frutals amb criança oxidativa. El raïm muscat en coloració té un punt de rosa i, per tant, té un color més pujat. Brillant i limpit. Aromàtic molt intens, el muscat és la varietat més aromàtica. El moscatell vol terres càlides. Aroma floral de taronja, taronja confitada, brioix. Més textura i molt fust, punt de bota i briox, però la bota no predomina sobre del vi. És més amarg, el sucres reductors amb el temps fan amargs i l’ acidesa és baixa. És un vi amb aromes florals a atmelles tendres,  fa pensar en foie amb albercoc amb rúcula marinat amb aquest muscat.

Tast organitzat pel grup Entramuntanats

Tast organitzat pel grup Entramuntanats

Furot de vinyes velles de Vilameniscle

Furot de vinyes velles de Vilameniscle

Furot de Vilameniscle 2005 del Grup Oliveda: vinyes velles de carinyena 100% amb terres de pissarra. La carinyena és la reina del mediterrà, amb molt taní que dona vins molts difícils de domar.  Criança del 2005. Vi de color cirera fosc, amb ribet teula. És brillant però amb notes opaques. L’acidesa degradada fa que el vi perdi brillantor. Aromes de barreges entre fruites negres i vermelles, maduixots … caixa de tabac, cendra, bòtol negre, trompeta de la mort, sensacions làctees. En boca és amable i ample, però és àcid, de cítric amarg. Els tanins són presents però dolços, .. de raïms feréstecs ple de sabor de mediterrani.

Comabruna 2006

Comabruna 2006

Comabruna 2006 d’Espelt Viticultors. Vaig trepitjar la primera verema de Comabruna, i soc un bon amic de l’Anna Espelt. Es tracte d’un coupage de Syrah (de Vilajuïga i Roses), Carinyena (Vilajuïga) i Marselan (és un creuament (híbrid) entre cabernet sauvignon i garnatxa creada per l’ INRA francès l’any 1961). En vista es presenta com amb més estructura, més intens, cirera amb picota negra amb ribet tirant a violaci, límpid i brillant, que denota molta acidesa i un efecte refrescant. És un vi més reduït, aromes a cautxús, aromes a fruita negra, molt madura, amb acidesa al nas, sensació dolça a fusta, notes balsàmiques. En boca, entrada amorosa, molt àcid, notes a pebres, presència del Syrah, sensació fresca, sensació de calor 14,5%

Simpatia desbordant dun Roger Viusà fent Broma

Simpatia desbordant d'un Roger Viusà fent broma

Gran Recosind del Celler Santamaria. És un vi clàssic de l’Empordà.  Gregori Artizà i Lapedra. L’any 1877 va presentar unes mostres de vi a l’Exposició Nacional Vinícola i li van concedir un diploma i una medalla per la bona qualitat del seu most. L’any següent, a l’Exposició Universal de París, també va obtenir un diploma pels estudis realitzats sobre la qualitat dels vins, que li van donar molta credibilitat i i l’any 1890, aproximadament, quan es va detectar al país la plaga de la fil·loxera, procedent de França, el governador civil d’aleshores el va nomenar encarregat general de la vigilància i control sobre la plaga.

Gran Recosind Reserva 2005

Gran Recosind Reserva 2005

L’any 1980, el celler va treure al mercat el primer vi de criança de l’Empordà, el «Gran Recosind», criat en barriques de roure americà.

El vi que tastarem és Merlot i Cabernet, color cirera, net nítid i brillant. Són criances oxidatives, en nas notes de bota, tabac, terra (terròs i iodes) herbes seques, aromes d’anxoves, pebrot vermell, pruna seca. Llarga maceració i llarga criança, vol i demana plats intensos com un civet i senglar, són vins de sang. .. Pebrot, molt de pebrot i aromes que ens recorden el Bourbon (whisky) de coco, de taní sec.

L’Àngela Ballart, una Jove figuerenca de més de vuitanta anys explicant el compte del Rei que tenia el nas vermell

L’Àngela Ballart, una Jove figuerenca de més de vuitanta anys explicant el conte del Rei que tenia el nas vermell

Girovi 2010:
XVè Concurs de Vins i Caves de Catalunya

El Concurs de Vins i Caves de Catalunya Girovi ha arribat aquest any 2010 a la seva XV edició. Felicitats Sr. Ensesa!

El Concurs de Vins i Caves de Catalunya Girovi ha arribat aquest any 2010 a la seva XV edició. Felicitats Sr. Ensesa!

El passat dissabte dia 13 de març, a l’emblemàtic edifici del Casino de Girona situat al barri vell de la ciutat, tingué lloc el XV Concurs de Vins i Caves de Catalunya – GIROVI’10.  Aquest consolidat concurs, organitzat pel Sr. Agustí Ensesa, va comptar amb la participacio d’unes 200 mostres de totes les D.O. catalanes agrupades en les categories de blancs joves, blancs fusta, rosats, negres joves, negres criança, negres reserva, dolços, caves i caves rosats.

El concurs que comptà amb la participació de totes les denominacions d’origen catalanes, va lliurar 27 medalles d’or de les quals la majoria han estat per a la DO Cava, la DO Empordà i la DO Penedès. Els premis es van atorgar a partir del criteri de 200 experts que van fer un tast a cegues de les mostres presentades.

A l’inici de l’acte el president de Mestres Tastavins i Cellerers de Catalunya va donar la benvinguda als assistents.
El sr. Josep Roca, del Celler de Can Roca, reconegut com un dels millors sumillers del món, va destacar la excelent tasca de promoció de vins de Catalunya que representa aquest event i mes concretament la quantitat de gent jove que s’ha incorporat en el món del vi com afeccionats i consumidors.  

Agusti Ensesa, Oriol Guevara i Josep Roca

Agusti Ensesa, Oriol Guevara i Josep Roca

Per la seva part el President de l’Institut Català de la Vinya i el Vi sr. Oriol Guevara, va destacar  la excelent mostra de vins i caves de tota Catalunya que estaven presents en les diferents taules de tast. El sr. Guevara  a felicitar a tots els presents i molt especialment al organitzador i del Girovi, el sr. Agusti Ensesa,  pel seu gran esforç i continuada  tasca de promoció dels vins de Catalunya en general, i de l’Empordà en particular.

Concentració en la taula de tast de Criances

Concentració en la taula de tast de Criances

Entre els vins que van meréixer la màxima distinció destaquem Floresta 2009, del Celler Pere Guardiola (DO Empordà, vi blanc jove); Noble 2009, de Bodegas Trobat (DO Empordà, vi blanc jove monovarietal); Gessamí 2009, del celler Gramona (DO Penedès, vi blanc jove especial); Clot dels Oms 2009, del celler Ca n’Estella (DO Penedés, vi rosat); Vi novell 2009, de Bodegues Trobat (DO Empordà, vi negre jove); 5 fincas 2006, del Castell de Perelada (DO Empordà, Vi negre criança); Artium 2005, del Celler Cooperatiu d’Artés (DO Pla de Bages); Equinox Moscatell, del Celler Batea (DO Terra Alta, vi dolç) i C. Roger Goulart, de Roger Goulart (DO Cava, Cava Brut Reserva). El guardó ‘Fulles de Girona’, exclusiu per a vins amb DO Empordà, se’l van emportar, entre altres, Rigau Ros 2009, del Grup Oliveda (vi blanc fusta); Clos Floresta 2004, del celler Pere Guardiola (vi negre reserva); i Masia Pairal Can Carreras 2006, del celler Martí Fabra Carreras (vi dolç).

Tots els resultats del concurs estan disponibles a la web de Girovi:  http://www.girovi.cat/

 
Gran èxit de convocatoria  i participació al Girovi 2010

Gran èxit de convocatoria i participació al Girovi 2010

Josep Roca i Gisela Solà

Josep Roca i Gisela Solà

 

 

 

 

 

 

 

Cal destacar l’exiti de participació que va agrupar a uns 200 tastadors experts, professors, alumnes i ex-alumnes de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona i de l’Escola de Tastavins del Gironès, enòlegs, sommeliers, el·laboradors de vi i cava, comerciants, restauradors i consumidors, que van formar part del jurat tastant a cegues les mostres participants i van determinar els vins i caves guardonats en cadascuna de les categories.

Enoturisme: *la vinyeta

En Josep ens rep al celler: fa un dia fantàstic

En Josep ens rep al celler: "fa un dia fantàstic"

A la visita del Celler *la vinyeta ens va guiar en Josep Serra, enòleg i propietari d’aquest innovador celler de l’Empordà. Es tracta d’un celler nou que combina perfectament la modernitat, aplicant últimes tecnologies, i la tradició, ja que utilitza bàsicament varietats autòctones de la zona.

En Josep, tot passejant per les vinyes, ens va parlar del seu projecte. La Vinyeta, segons ell mateix defineix, és una petita explotació de vinya i olivera al mig de l’Empordà, a Mollet de Peralada. És una empresa jove, familiar, fruit de l’esforç i les il·lusions.

L’origen d’aquest projecte es remunta al 2002 quan varen adquirir un parell de vinyes velles d’edats compreses entre 50 i 75 anys de Samsó i Garnatxa a un pagès que es jubilava, amb la condició de que ell els ajudaria a portar endavant l’explotació. En aquells moments, en Josep combinava la carrera d’enginyeria agrònoma, entre setmana, i el treballs a la vinya, els caps de setmana.

Més endavant, varen tenir l’oportunitat de comprar una finca a Mollet. A partir d’aquest moment, varen anar ampliant el nombre de plantacions fins a les 22 ha actuals.

Les vinyes amb el celler, lesglèsia de Mollet i lAlbera al fons. Magnífic

Les vinyes amb el celler, l'esglèsia de Mollet i l'Albera al fons. Magnífic

Un parell de curiositats. La finca que varen adquirir era una de les poques de Mollet on mai s’hi havia plantat vinya. Així que l’exercici era doblement arriscat, començar pràcticament de zero i en un lloc on mai hi havia vinya. Per això, en més d’una ocasió van sentir comentaris que posaven en dubte el seu èxit. Però, les analítiques i les anàlisis de l’orientació i de la terra deien el contrari. Sortosament, el resultat ha estat fantàstic i molt probablement l’única explicació és que l’antic propietari era rendista i molt probablement no volia fixar lligams a llarg plaç.

Les varietats que conreen són: Garnatxa Blanca i Roja, Muscat, Carinyena (Samsó), Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon, … i estan experimentant amb noves varietats com una combinació de Cabernet i Garnatxa (Molt interessant!).

L’altre curiositat és l’Olivar que hi ha dins la finca. És un magnífic tresor d’oliveres centenàries que era conegut com “l’olivar fosc”. Aquest nom molt probablement té l’origen en la mateixa fesomia, ja que va ser un olivar pràcticament abandonat i, per tant, molt topit per les pròpies oliveres i les herbes de tota mena que hi campaven.  El veïns, al veure que hi havia uns nous propietaris, estaven inquiets per conèixer què se’n faria de l’olivar,donat el fet que molts d’ells quan eren petits hi jugaven, i més endavant, possiblement també hi festejaren..

Terres granítiques i de llicorella ideals per la mineralitat i elegància dels seus vins

Terres granítiques i de llicorella ideals per la mineralitat i elegància dels seus vins

La finca i el dia magnífic conviden a caminar

La finca i el dia magnífic conviden a caminar

El projecte es consolidà el 2006 amb la construcció del celler i l’elaboració dels primers vins.

En Josep ens destaca, entre altres, les vinyes velles de Garnatxa de més de 50 anys utilitzades per l’ elaboració dels seus vins. A l’ Empordà, ens comenta, destaca la presència de vinyes velles, sols pobres -llicorella- i la tramuntana. Tot plegat, facilita la concentració d’aromes, colors i una important graduació dels seus vins.

La vinyeta ha començat aquest any a comercialitzar els seus primers tres vins de producció integrada, a mig camí entre la convencional i l’ecològica, i s’ha convertit en el primer de la denominació d’origen Empordà que opta per incorporar una gamma d’aquest tipus a la seva oferta. De moment, el resultat de la primera anyada del 2009 ha estat 40.000 ampolles d’un vi jove, tant blanc, rosat com negre, sota la marca Heus*

Entre els vins que vàrem tastar, destaquen el Llavors 2008. El seu predecessor, el Llavors 2007,  ha tingut, entre d’altres, el Premi Or Laus 09 al disseny de l’etiqueta i packaging, Premi Fira Arrels del Vi 08 i ha estat Guardonat al Wine Style Asia Award 08.

En Josep comentant el Llavors 2008

En Josep comentant el Llavors 2008

En Lluís Serra, artífex dels premiats dissenys del packaging de *la vinyeta

En Lluís Serra, artífex dels premiats dissenys del packaging de *la vinyeta

Afortunadament, vàrem tenir l’oportunitat de parlar amb en Lluís Serra, el germà d’en Josep, dissenyador gràfic i artífex de les etiquetes i del packaging. En Lluís ens va explicar breument el fil argumental de totes i cadascuna de les creacions: la vinyeta de la que surten el primers vins els Heus (heus ací) per continuar amb els Llavors (després) i seguir amb un punt i apart (el seu vi més complexe, per ara) i l’oli Fosc (provinent del nom de l’olivar Fosc). A la Vinyeta tot té un sentit!